És un edifici contemporani construït l’any 1941 al mateix solar on hi
havia el temple anterior destruït en el decurs de la guerra civil.
Disposa d’una nau central principal i dues de laterals més baixes als
laterals de les quals hi ha relleus amb representació de les estacions
de la Passió de Jesús.
Al presbiteri es venera dins d’una petita fornícula la Mare de Deú de la
Ràpita, a la qual es tradicional fer ofrena de flors i fruïts per la
seva festivitat al setembre. És una imatge reproducció de la romànica
amb la Verge sedent que sosté una bola del món i amb el Fill assegut a
la falda tot beneint als fidels.
La porxada que protegeix la porta principal segueix les directrius
marcades per la casa Laureano que localitzem enfront, a l’altra banda de
la plaça, amb grans columnes de fus llis i capitells de tipologia
toscana; damunt també hi ha una mena de terrat. La resta de la senzilla
façana té un regust classicista amb un gran frontó com a element més
destacat.
El campanar és de planta quadrangular i disposa de diversos pisos en degradació.
 | ||
